Aquest és un cantet que tots havem escoltat sovint i molts són els qui ho plantegen com si es tractàs d’una virtut o l’expressió d’una certa neutralitat. Això no és més que una fal·làcia. Qui no s’afica amb el que li afecta i afecta al comú, o és un inconscient, un irresponsable, un mentider o un beneit; o el pitjor: les quatre coses plegades. Qui diu que no s’afica en política en realitat s’apunta, sense témer-se’n, al que hi ha de fet o està establert, per allò tan evident de: “qui calla, consent”.
Aristòtil definia l’homo com animal polític i considerava la política com la més bella i digna de les activitats humanes, perquè té la capacitat d’organitzar una convivència col·lectiva saludable.
Ésser ciutadà implica ser polític, part de la “polis” (ciutat). Així com democràcia (demos=poble; kratos=govern, poder) vol dir el govern o poder del poble i pel poble, la qual cosa implica la participació en la gestió comunal; la participació teva, meva, seva. Per això qui diu jo no som polític, ni m’afic en política, em sembla la mateixa batallonada que si digués “jo som asexuat” o com si un se’n fes gros de ser analfabet. I, com deia B. Brecht, “el pitjor analfabet és l’analfabet polític. Ell no hi veu, no hi sent, no parla, no participa”.
Aquest bajà “apolític” no s’adona compta que el nostre pa de cada dia, la seva teulada, la seva salut, la televisió que mira embadalit, el seu sou de cada més, la educació dels seus fills, els carrers que trepitja i fins i tot les seves sabates, son fruit de decisions polítiques. Aquest sanat polític no s’adona compta que de les decisions polítiques neix la explotació i misèria de milions, les guerres, la destrucció de les cultures i les llengües, el canvi climàtic, la fam… I dels torrapipes “apolítics” neixen els pitjors lladres bandolers, que són els polítics corruptes, que s’aprofiten dels ingenus, ens roben a tots i són els alcavots dels món financer i les grans transnacionals. L’única cosa que necessiten els polítics corruptes per seguir governant és que el ciutadans callin, estiguin a sa lluna i no participin.
Ara més que mai a Mallorca és precís aficar-se en política, per netejar-la i conduir-la a la millora de la vida comunal com pertoca, i això no significa necessàriament militar a un partit, però si d’alguna manera exigir espais de participació i participar en les decisions dels poders públics. Ulls espolsats i fora son per reivindicar el que ens correspon, per recolzar els polítics més assenyats i nets (que en hi ha), per controlar als qui ens representen, exigir el que prometeren en els seus programes i per rebutjar als qui sols van a la seva, aprofitant-se del poder. Sols és un ciutadà responsable, el ciutadà polític participatiu. Tots estam aficats en política, el qui ho admet i el qui no. Ja que és així més val ser conscient, que anar amb el cap tapat i participar, perquè no ens donin cresta per ballesta.
Mariano Moragues
